Un regal a propagar

L’atzar me va portar un dia a visitar l’illa del Rei amb un grup de metges de Menorca. L’entusiasme que se respirava me va animar a participar sense dilació com voluntari i des de l’any 2016, practicament sense interrupcions, he assistit cada diumenge en aquest acte d’alegre companyerisme amb l’objectiu comú de rescatar de l’oblit i l’espoli unes dependencies  hospitalàries d’una densitat històrica inusitada. 

Zaca

No coneixia en Lluís Martínez,  va venir a l’Ateneu fa un parell d’anys a donar una conferència sobre com defensar els drets de tercera generació des de la sindicatura de greuges. Una entusiasta i exhortadora ponència de com ens hem d’implicar per assegurar el benestar i la dignitat de les futures generacions. Engrescador.

El vaig invitar a l’illa del Rei el següent diumenge. Mentres ell feia la visita guiada jo vaig seguir brunyint una lampara de coure que tenia en marxa en el nostre departament de restauració guiat per un inestimable Josep Vilafranca. Vam degustar junts el fraternal àgape habitual seguit per les paraules encoratjadores del nostre guia “espiritual” Luis Alejandre.

Tot tornant cap el moll de l’hospital record clarament el seu comentari de satisfacció: “Quin regal, quin regal ha sigut aquesta visita”. Me va sorprendre gratament que emprès aquesta paraula, regal, per mostrar la seva complaença, la seva satisfacció per la visita feta. Realment és un obsequi, un regal, fer una visita a l’illa del Rei?

Hem estat indagant plegats en què consistiria aquest regal. No cal dir que la visita a l’illa del Rei és un regal pels sentits, un illot preciós enmig del espectacular port de Maó, un gran edifici de bellesa simètrica, coronat per una torre altiva, i envoltat de jardins medicinals. Durant tot l’itinerari no deixes de contemplar obres d’art, escultures, maquetes, mobles, pintures, etc, tot un regal  per la vista. Sense oblidar el regal pel gust aportat per la quadrilla liderada per na Marga, la cuinera.

També és un regal per la curiositat, la història d’aquest illot és inversemblant i molt entretinguda, és un relat que recorre tres centuries, amb una gran varietat de protagonistes vinguts d’arreu del món, tota mena d’esdeveniments des de l’epopeia fins el drama han viscut aquestes dependències, un relat ple de color, d’entrellat i d’amorios.

Però sobretot és un regal per l’esperit, aquesta gratificant i alegra sensació que se genera en aquest ambient de companyerisme treballant tots junts per un objectiu comú, és segurament el regal més preuat; en aquest ambient cordial s’estimula el millor de totes nosaltres, sorgeix del nostre interior el neguit de mostrar i plasmar les nostres millors habilitats i qualitats, que, insisteix, d’una manera voluntaria, atorguem a la causa comú. Aquí s’estableixen aliances i amistats que ajuden a superar vicissituds i dificultats en un clima d’optimisme. 

I és aquest  sense dubte el gran regal que ens emportem totes al finalitzar aquesta visita dominical, siguin visitants o voluntaris. Un missatge d’esperança de què totes plegades podem arranjar el planeta per les futures generacions. Un missatge digne de ser propagat. Què corri, per favor.

          Abans d’acomiadar-nos, en Lluís, llavors president del Fòrum de síndics locals de Catalunya me va confessar: “Mai no m’hauria imaginat una activitat més profitosa a la què dedicar un diumenge al matí”. I me va donar records pels nostres dos síndics locals també voluntaris, na Maria Gràcia Seguí i en José Barber.

Anton Soler

metge retirat voluntari de l’illa del Rei

One Response to “Un regal a propagar”

  1. manumenorca dice:

    … “Mai no m’hauria imaginat una activitat més profitosa a la què dedicar un diumenge al matí”… en definitiva, una constatación que reafirma un hecho evidente, que el común de los mortales han abandonado definitivamente el malsano hábito de acudir a ese lóbrego y oscuro agujero que eran los templos confesionales, para mortificarse durante interminables horas de tortura escuchando insufribles y aburridos sinsentidos… hoy en día la gente es más inteligente, y disfruta de sus domingos, tiempo libre bien merecido, para actividades lúdicas, culturales o deportivas, de las que las visitas a la isla del rey son una opción muy digna… todo sea despejar la mente, en vez de abotargarla con tonterías como ir a misa

Leave a Reply