L´Illa del Rei i el llegat malacològic del doctor José Ramos Aleixades

 

 

La malacologia és la rama de la biologia que estudia els mol·luscs, grup d’invertebrats que inclou animals tant coneguts com els gasteròpodes (caragols i llimacs), els bivalves (escopinyes) i els cefalòpodes (pops i sípies), però també altres grups menys coneguts, com els poliplacòfors o quitons(caracteritzats per tenir una closca formada per una sèrie de plaquetes articulades), els escafòpodes (amb una closca allargada, que recorda l’ullal d’un elefant), els monoplacòfors (viuen al mar, a una gran profunditat, i la seva closca recorda una petita pegellida), els solenogastres i caudofoveats, la forma dels quals recorda més a un cuc que a un caragol típic.

Després dels artròpodes (crancs, aranyes i insectes) els mol·luscs són el grup animal més diversificat, es a dir, amb major nombre d’espècies (unes 130. 000, si bé és cert que cada dia se’n descobreixen de noves, especialment als mars de tot el món). La mida dels mol·luscs és molt variable: des del diminut caragol terrestre Punctum pygmaeum (Draparnaud, 1801), de només un mil·límetre i mig de diàmetre, fins els 20 metres del Kraken o calamar gegant (Architeuthis dux Steenstrup, 1857). Moltes espècies són exquisideses gastronòmiques amb un indubtable valor econòmic. Altres tenen un interès purament científic, com a bioindicadores, per exemple, de la qualitat ambiental (en general, els ecosistemes més ben conservats presenten major nombre d’espècies). Per altra banda, el coneixement dels mol·luscs autòctons d’una determinada zona també es important a l’hora de gestionar correctament el territori. Des d’un punt de vista purament estètic s’ha de dir que molts de mol·luscs segreguen closques de formes i colors molt variables i atractius, de manera que són força apreciades pels col·leccionistes de tot el món.

A l’any 2012, Maria Grácia Pérez Martos va fer donació, a l’illa del Rei, de la extensa col·lecció malacològica del seu marit, el doctor José Ramos Alexiades. En aquella ocasió, Paz de Andrés, José Maria Vizcaino i Rita Pabst van ser els encarregats de que el trasllat i la ubicació definitiva de la col·lecció es realitzes en les millors condicions possibles.

És més que evident que la col·lecció malacològica de l’Illa del Rei té un indubtable interès científic, degut a la qualitat dels exemplars, al número d’espècies que s’hi conserven i a les províncies zoogeogràfiques que s’hi troben representades (hi ha closques de tot el món, però moltes van ser recollides a les platges de Menorca). En aquest sentit, es pot dir que la col·lecció (el conjunt format per les closques i les etiquetes que les acompanyen) no és només un arxiu de biodiversitat, sinó també un arxiu per a la civilització, en contraposició a la ignorància que representa el no coneixement del món natural.

Per evitar el deteriorament de la col·lecció i que el treball del doctor Alexiades caigués en l’oblit, l’any 2015 es van començar a inventariar tots i cada un dels exemplars, gracies al mecenatge de la periodista Mercedes Milà i el treball de Josep Quintana Cardona. Per tal de normalitzar la col·lecció des d’un punt de vista museogràfic i gestionar-la de la manera el més eficient possible, es va optar per crear un arxiu fotogràfic de totes les peces, a l’hora que s’enregistraven totes les dades presents en les etiquetes originals (assignant un número de referència, indicant el número d’exemplars, el nom científic i el seu lloc de procedència).

En aquest moment, quan ens trobem a principis de 2017, ja s’han fotografiat i inventariat un total de 1161 exemplars, dels quals encara resta actualitzar, en alguns casos, el nom científic. Un cop es tingui la llista completa i actualitzada, es sabrà el número exacta d’exemplars i especies que formen la col·lecció, ja que en molts de casos una mateixa espècie es troba repetida en diferents lots d’exemplars. El pas final consistirà en la publicació dels resultats en una revista especialitzada en malacologia, de manera que malacòlegs de tot el món puguin tenir accés a tota la informació continguda a la col·lecció malacològica Alexiades-Illa del Rei.

 

Peu de figura. Closca de Xenophora pallidula (Reeve, 1842) de Natal (Sudàfrica). Alguns dels representants del génere Xenophora incorporen closques buides d’altres mol·luscs a mesura que va creixent.

 

Josep Quintana Cardona

Doctor en Geologia

Leave a Reply